La consellera Àngels Chacón presenta l’Agenda Comerç 20/21, el full de ruta per afrontar els reptes del sector del Comerç en els propers dos anys

ADIN, representada per Miquel Guarner, el seu Secretari General, va ser una de les entitats convidades a la presentació de l’Agenda Comerç 20/21, del passat divendres 22 de novembre, en un acte al Born Centre de Cultura i Memòria.

L’agenda Comerç 20-21 és un document elaborat pel Departament d’Empresa i Coneixement en col·laboració amb 79 persones entre entitats i experts i que ha de servir de guia a empreses comercials, teixit associatiu i administracions catalanes per afrontar els reptes de futur del comerç català.

Com a eina de planificació, l’Agenda Comerç 20/21 s’estructura en 5 blocs temàtics: prestigi i promoció; formació, talent i emprenedoria; transformació i tecnologia; territori i persones; i models de competitivitat. En global, aquests blocs recullen un total de 15 línies d’actuació, 45 actuacions i 115 mesures

L’Agenda Comerç 20/21 compta amb una dotació de 6 milions d’euros anuals

La consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha presidit aquest matí al Born Centre de Cultura i Memòria la presentació de l’Agenda Comerç 20/21, el full de ruta elaborat pel Departament amb la col·laboració del sector i d’experts de diferents àmbits, per afrontar els reptes del comerç català en els propers dos anys.

Davant d’un auditori de prop de 200 professionals del sector, representats del teixit associatiu i experts de diferents àmbits, la consellera ha volgut reiterar el seu “total suport i implicació amb el comerç, no només pels llocs de treball que representa —més de mig milió de persones—, sinó també per la riquesa que genera en tots els sentits per al país”.

Aquest document ha comptat per a la seva elaboració amb la participació d’un total de 79 persones, entre entitats i professionals. Segons ha apuntat Chacón “és una eina de planificació estratègica feta amb i per al comerç , que marcarà les línies d’actuació d’empreses comercials, teixit associatiu i administracions catalanes en els propers dos anys”. A aquest respecte, ha remarcat que “som referents internacionals en altres àmbits i hem de ser-ho també en el retail vinculat a les noves tecnologies”.

L’Agenda Comerç 20/21 és fruit d’un procés de reflexió estratègica compartit amb les entitats més representatives del sector i també amb experts i professionals independents d’àmbits tan diversos com la cultura, la publicitat, l’esport, el turisme o el món acadèmic.

La metodologia per a l’elaboració de l’Agenda s’ha dividit en dues parts: la primera fase, amb una quinzena de reunions bilaterals amb les entitats més representatives del sector, i una segona fase, amb cinc taules de treball temàtiques corresponents als cinc gran blocs del document: prestigi, formació i talent, transformació tecnològica, territori i persones i models de competitivitat.

La directora general de Comerç, Muntsa Vilalta, ha explicat que “és la primera vegada que presentem una agenda d’actuació a dos anys, la primera vegada que presentem un full de ruta, amb el gran valor afegit d’haver comptat amb la intervenció de tot el sector, i aquesta col·laboració público-privada, més l’experiència de visions externs, ens permet arribar a solucions millorades del que ha de ser el comerç del futur”.

L’Agenda Comerç compta amb una dotació de 6 milions d’euros anuals. Segons ha apuntat Vilalta, “és la primera vegada que treballarem d’aquesta manera conjunta amb el sector i amb una dotació específica per a les actuacions previstes”.

Agenda Comerç 20/21: cinc blocs temàtics, 15 línies d’actuació, 45 actuacions i 115 mesures

 

Àmbit 1: Prestigi i promoció

En aquest àmbit, els tres reptes principals són: posicionar el sector en relació al pes estratègic que té en l’economia catalana; aprofitar la transversalitat del comerç i posar-la a disposició de territori; i fomentar la promoció en origen i el turisme de compres.

En el primer dels reptes, els objectius són fer entendre la importància i transversalitat de les activitats comercials tant als consumidors, com als empresaris i treballadors i al conjunt de les administracions públiques i, identificar i vincular els prescriptors —locals i internacionals— que poden contribuir a millorar el prestigi sectorial.

Pel que fa al segon repte, el document inclou com a objectius la identificació dels atributs i esdeveniments de cadascun dels territoris, la generació d’oportunitats a partir de nous nínxols d’interès; i la vinculació dels atributs i esdeveniments amb el comerç de la zona.

De la seva banda, els objectius del tercer repte són promoure el comerç català en origen i els seus principals eixos comercials, i potenciar el comerç turístic i especialment, el turisme de compres.

En aquest context, les línies d’actuació previstes per l’Agenda són la creació d’un Think tank Prestigi i d’un Pla de Màrqueting, i l’impuls d’un programa de notorietat i relació amb els mitjans. Altres línies d’actuacions passen per la creació d’una xarxa de prescriptors del comerç, la consolidació de la Setmana del Comerç i dels Premis Nacionals de Comerç. Les línies d’actuacions es completen amb un projecte de vinculació d’esdeveniments i comerç, acords amb operadors turístics i la creació dels “Ambaixadors del Comerç”.

 

Àmbit 2: Formació, talent i emprenedoria

En aquest bloc temàtic, els dos reptes principals són: redefinir el model formatiu per ajustar-lo a les necessitats del sector, i atraure i el talent i canalitzar-lo cap al sector.

En relació al primer dels reptes, els objectius són adequar la formació als diferents segments del sector (retailers, propietaris, treballadors, emprenedors, directors d’entitats de comerç, propietaris de locals comercials…); augmentar la inversió en persones de les empreses; i potenciar la col·laboració entre les empreses de retail i el sistema educatiu.

Pel que fa al segon repte, els objectius passen per donar valor al sector i a les seves professions; generar il·lusió entre els treballadors; desenvolupar programes que fomentin les vocacions comercials; i captar el talent procedent dels graus universitaris.

Entre les línies d’actuació que preveu l’Agenda dins aquest àmbit destaquen la creació de la Taula de Formació, l’impuls de programes de reconeixement de competències per a treballadors del sector, una xarxa de Partenariat, i l’anàlisi de noves ocupacions que s’estan creant en el comerç a partir de la transformació tecnològica. Així mateix, altres línies d’actuació passen per fomentar vocacions comercials, millorar la transferència de coneixement entre els centres de formació, universitats i empreses, a més d’impulsar un Pla interdisciplinar de Talent Jove, i el Canal d’Ocupació Jove.

 

Àmbit 3: Transformació tecnològica

Els tres reptes principals d’àmbit són canalitzar el coneixement tecnològic cap al comerç; fer accessible l’adopció tecnològica a les empreses; i promoure l’ús de tecnologies en la gestió del territori comercial.

Del primer del reptes, els objectius que identifica l’Agenda són impulsar la maduresa digital del comerç, interpretar les prioritats tecnològiques per a cada tipologia de comerç, i visualitzar casos d’èxit aplicables a totes les tipologies de comerç. En relació al segon repte, els objectius fixats són orientar recursos cap a empreses de serveis compartits adreçats als comerços, i aprofitar la transversalitat de models de negoci.

De la seva banda, en el tercer dels reptes, els objectius identificats són dotar al territori de les eines de gestió necessàries per a la planificació estratègica, monitoritzar les dades de comerços i eixos comercials, aconseguir que les associacions de comerciants catalitzin coneixement i tecnologia, i intercanviar informació amb entitats de reconegut prestigi internacional.

Feta aquesta anàlisi, les línies d’actuació que contempla l’Agenda dins aquest àmbit passen per difondre el Retail Tech i impulsar una xarxa Retail Tech, consolidar el programa d’acompanyament a les empreses en el procés de Transformació Tecnològica, i els HUBs Retail Tech. Altres objectius són la implementació d’una Xarxa d’Intel·ligència comercial a Catalunya, i la participació a programes europeus.

 

Àmbit 4: Territori i persones

En aquest àmbit, s’han identificat 4 reptes principals: situar el comerç en el centre les decisions municipals; promoure acords i eines normatives per a la millora de l’espai públic des de la perspectiva del comerç; impulsar i transformar el model associatiu; i promoure el consum conscient i responsable en les compres online.

En relació amb el primer dels reptes, els objectius passem per situar el comerç en el centre de les decisions estratègiques en el territori i els municipis, disposar d’indicadors que permetin una diagnosi de l’experiència de visita al territori, impulsar plans i propostes per promoure l’ocupació de locals buits, i fomentar programes adaptats a la dimensió de cada municipi, barri o zona.

Del segon repte, els objectius són treballar perquè les necessitats del sector es tinguin en compte en les diferents normatives amb incidència directa o indirecta, posar les bases per al futur desplegament de les Àrees de Promoció Econòmica i Urbana (APEUs) a Catalunya, i lluitar contra la venda il·legal a la via pública.

Els objectius del tercer repte són enfortir el model associatiu actual i dotar-lo d’eines del territori de forma integral, i promoure economies d’escala, sinergies i serveis compartits. Dins el darrer dels reptes, els objectius són impulsar campanyes de sensibilització i bones pràctiques en els lliuraments online, fomentar el click&Collect del 15% actual al 25%, i impulsar punts de recollida a tot el territori.

Fruit d’aquest anàlisi, entre les línies d’actuació en àmbit destaquen un programa basat en el Customer City Journey, indicadors clau de gestió del territori, un pla d’ocupació de locals buits, un programa d‘impuls al comerç dels municipis i un altre a zones d’interès especial. Altres línies d’actuació són la creació d’una oficina d’APEUs, la implementació del protocol d’actuació contra la venda il·legal a la via pública, la incorporació del comerç en normatives transversals, un programa de suport a associacions de comerciants, sensibilització dels consumidors per a un comerç online responsable, i foment de mesures per a un lliurament dels productores socialment responsable.

 

Àmbit 5: Models de Competitivitat

Els dos reptes d’aquest àmbit són millorar la competitivitat urbana posant en valor els elements diferencials i singulars del territori, i assegurar eines i instruments suficients per afavorir l’adaptació de empreses i ala seva competitivitat en el comerç del futur.

Del primer repte, els objectius identificats són impulsar la definició de projectes estratègics al territori basats en identitats comercials diferenciades, visualitzar, preservar i promoure el comerç emblemàtic, i impulsar l’adopció de certificacions d’excel·lència en la gestió de l’espai urbà comercial. En relació al segon repte, els objectius passen per impulsar eines i instruments de millora de la competitivitat empresarial en el comerç tant nacional com internacional, avançar en la simplificació administrativa, i promoure la remodelació i modernització dels mercats municipals.

A partir d’aquesta anàlisi, les línies d’actuació previstes són la promoció de les entitats territorials, foment del comerç singular i reconeixement de la qualitat. Destaquen altres objectius com un Pla de transició cap al comerç del futur, l’impuls d’un canal d’expansió internacional i de taules sectorials, un programa de suport al mercats municipals, foment de la línia de finançament ICF Comerç, suport a la Finestreta Única Empresarial (FUE) i la creació d’un grup d’anàlisi del marc normatiu.