Tot just el passat 30 de desembre s’ha publicat al DOGC la LLEI 10/2019, del 23 de desembre, de ports i de transport en aigües marítimes i continentals, en la que ADIN ha participat activament, tant amb la seva compareixença al Parlament a la corresponent comissió parlamentària, com amb les al·legacions presentades el seu dia.

Coincidim plenament amb l’Hble. Conseller Calvet, de que la nova Llei de ports és una oportunitat per al sector nàutic com a motor econòmic i per al país, davant l’emergència climàtica, tal i com va afirmar el conseller de Territori i Sostenibilitat en la part final del debat i votació de la Proposició de llei de ports i de transport en aigües marítimes i continentals i destaca que el nou text “simplifica tràmits, millora l’eficiència dels ports i incorpora tots els conceptes de la lluita contra el canvi climàtic”.

La nova Llei de ports i transports en aigües marítimes i continentals que ha aprovat el Parlament de Catalunya “és una oportunitat perquè el sector nàutic continuï sent un dels motors econòmics del país”. i ha estat aprovada amb un amplíssim consens de 129 vots a favor, 4 en contra i cap abstenció, sobre el total de 135 possibles. El nou text “modernitza el marc jurídic que regula l’activitat nàutica, simplificant tràmits administratius i millorant la seva eficiència, i incorpora tots els conceptes de la lluita contra el canvi climàtic, el que suposa una oportunitat per al país davant l’emergència climàtica”.

Per al conseller Calvet, és una Llei “madura i molt treballada i que té molt en compte el creixement sostenible, perquè introdueix una moratòria de set anys per construir nous ports i això, lluny de ser un fre, ens prepara millor per afrontar les oportunitats del futur”. Calvet també s’ha referit a què el nou articulat “incorpora els ports com a part del Corredor Mediterrani” i que manté el sistema portuari com un “model sostenible econòmicament”.

La nova Llei dota el sistema portuari català, integrat per 45 ports de titularitat de la Generalitat, “d’un nou sistema de governança on el Departament de Territori i Sostenibilitat planifica i regula tots els ports i l’empresa pública Ports de la Generalitat executa i gestiona” directament o mitjançant de les concessions, ha exposat. D’aquests 45 ports, en la pràctica totalitat (44) s’hi desenvolupa activitat nauticoesportiva; en 18 també hi ha activitat pesquera; 5 tenen activitat comercial i 3 reben creuers. Fins ara, la principal norma reguladora dels ports catalans era la Llei 5/1998, de 17 d’abril, de ports de Catalunya. Els canvis que s’han produït en els últims anys i les tendències de futur aconsellaven reformar el règim jurídic dels ports catalans, amb la finalitat d’optimitzar aquest sector clau per al país.

 

Creixement sostenible i lluita contra el canvi climàtic

La nova Llei estableix un règim jurídic i econòmic del sistema portuari català amb la finalitat d’implantar un marc adequat per atendre alhora les necessitats i les oportunitats que presenta aquest sector de les infraestructures i dels serveis a Catalunya, tant des de la vessant pública com privada. En aquest sentit, aposta per un creixement sostenible dels ports, és a dir, preveu un nou Pla de Ports 2030 on s’aposti per l’aprofitament o, si cal, l’ampliació de les infraestructures actuals.
Incorpora també la lluita contra el canvi climàtic i els seus efectes sobre les infraestructures portuàries. En aquest sentit, la Llei regula aspectes com els dragatges; els transvasaments de sorres; els abocaments; el tractament dels residus o la prevenció de la contaminació atmosfèrica i acústica.

 

Simplificació administrativa i foment de l’activitat econòmica

La nova Llei de Ports fixa una nova organització administrativa portuària, de manera que el Departament de Territori i Sostenibilitat serà el responsable de la planificació i la regulació, i l’empresa pública Ports de la Generalitat gestionarà (directament o indirectament mitjançant empreses concessionàries) tots els ports.

La nova normativa promou també el creixement d’operadors i usuaris que desenvolupin activitats generadores de valor mitjançant uns serveis portuaris eficients. Així, regula l’organització administrativa i de gestió al servei dels operadors del sector, amb especial atenció a la transparència i la simplificació administrativa en la relació entre aquests operadors i l’Administració portuària.

Un altre dels pilars de la nova normativa és el foment de l’activitat econòmica de manera que està dissenyada per simplificar i promoure la inversió portuària privada tot mantenint la titularitat pública de les instal·lacions amb base a concessions. En aquest sentit, en els darrers 4 anys el Govern ha aconseguit aixecar més de 80 milions d’inversió privada. La Llei simplifica el mètode concessional per agilitzar aquesta col·laboració publicoprivada i simplificar-ne la gestió.

 

Estimulació de la qualitat i competitivitat

La Llei de Ports promou les activitats nàutiques, d’esbarjo, esportives i culturals associades i, com a novetat, preveu que els ports esportius s’identifiquin per categories, d’acord amb la qualitat de les seves instal·lacions i dels serveis que ofereixen. El sistema, que es desenvoluparà amb un reglament específic, és anàleg al de les estrelles per als establiments hotelers, amb la finalitat d’incentivar les actuacions que permetin guanyar en qualitat i servir de guia de referència als usuaris de les instal·lacions.

A tot Catalunya, hi ha prop de 33.000 amarradors, el 66% dels quals són per embarcacions de menys de vuit metres d’eslora. A més de donar resposta als requeriments de les embarcacions d’esbarjo d’eslores més grans (superiots i megaiots), la nova normativa també vol vetllar perquè el sistema portuari ofereixi un nombre raonable d’amarratges destinats a la nàutica popular (embarcacions que no superen els set metres d’eslora) i vol potenciar la navegació esportiva a vela, amb la col·laboració de les entitats representatives del sector.

 

Per a mes informació, podeu descarregar el document:

LLEI 10-2019 DE PORTS GENCAT DESEMBRE 2019

Properament des d’ADIN, farem un anàl·lisi amb major profunditat i amb més nivell de detall