A Catalunya, els ports treballen per transformar el model energètic en les seves instal·lacions
La situació d’emergència climàtica mundial requereix un esforç global per reduir les emissions de gasos efecte hivernacle. En l’àmbit de l’energia, la Unió Europea a través del Consell Assessor Científic, ha preparat mesures per reduir, almenys, un 55% de les emissions de gasos efecte hivernacle fins al 2030, així com una reducció a zero d’emissions netes de gasos efecte hivernacle fins al 2050.
Punt de recàrrega de vehicles elèctrics port de Palamós
Catalunya és un referent internacional de transició energètica i el Govern català ha aprovat recentment la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT 2050), un estudi que defineix les polítiques energètiques i les línies mestres per transformar l’àmbit de l’energia i orientar la transició energètica cap a la neutralitat climàtica del sistema energètic català. En els 45 ports, competència de la Generalitat de Catalunya, el Pla de ports Horitzó 2030 proposa accions i mesures per lluitar contra l’emergència climàtica i impulsar les energies renovables. Així, els ports han de reduir les emissions de gasos efecte hivernacle i afavorir la transició cap a una economia baixa en carboni, apostar per la mobilitat sostenible i l’ús d’energies alternatives i adaptar els ports al canvi climàtic.
Reforç del dic de recer del port de Palamós
Estalvi i eficiència energètica
En el marc europeu, un dels eixos fonamentals de PROENCAT 2050 és l’estalvi i l’eficiència energètica per assolir la transformació del model energètic català. Els ports tant des de l’àmbit públic com privat, treballen per transformar el model energètic en les seves instal·lacions. L’Administració portuària treballa en diverses línies estratègiques per mitigar el canvi climàtic. Una d’elles és la Instal·lació de torretes de serveis d’aigua i llum telegestionades als pantalans de la pesca i la nàutica, per estalviar consum d’energia, traslladant a cada usuari la responsabilitat de l’ús que faci dels recursos hídrics i energètics. També s’està millorant la climatització dels edificis portuaris per obtenir un estalvi energètic, així com la incorporació de tecnologia LED a l’enllumenat públic dels ports. Addicionalment, es disposa de monitoratge continu del consum energètic de les activitats dels ports per conèixer les necessitats energètiques de cada activitat. Així. Es pot actuar, de forma eficaç, en la millora de l’eficiència en cada punt de consum dels ports.
Avançar cap a la descarbonització
Els ports de competència de la Generalitat avancen cap a la descarbonització de l’activitat portuària i una de les principals línies d’acció és la incorporació d’unitats fotovoltaiques per obtenir energia renovable amb l’objectiu que els ports cada cop siguin més autosuficients energèticament per cobrir les necessitats de l’activitat portuària. Actualment, Ports de la Generalitat ha instal·lat 2.250 unitats fotovoltaiques a oficines portuàries, cobertes de llotges pesqueres, cobertes magatzems i marquesines d’un aparcament. Aquests mòduls solars deixen d’emetre 445 tones de CO2 a l’any a l’atmosfera.
També s’ha potenciat el desplegament de la mobilitat elèctrica lliure d’emissions amb la col·locació de 14 punts de recàrrega de vehicles elèctrics a diferents ports de la costa catalana de nord a sud del litoral, així com un mòdul de recàrrega per a vaixells elèctrics d’esbarjo, col·locat per una empresa concessionària. A més, els concessionaris de ports esportius també estan treballant per la descarbonització, col·locant punts de recàrrega de vehicles i vaixells elèctrics, a més a més, de plaques solars a les seves instal·lacions.
Reforç del dic de recer del port de l’Ametlla de Mar
Adaptació dels ports al canvi climàtic
L’Administració portuària i els concessionaris de ports esportius es troben en un procés d’adaptació de les infraestructures portuàries al canvi climàtic. Algunes de les actuacions d’adaptació al canvi climàtic són el reforç dels dics de recer i la construcció de molls i pantalans més elevats per estar preparats, en previsió d’increment del nivell de l’aigua del mar. A més, de la construcció de dics exempts en paral·lel als dics de recer com el cas dels ports de Sant Feliu de Guíxols i Llançà. La finalitat és l’execució d’accions que adeqüin les infraestructures portuàries per poder fer front a futurs temporals d’envergadura. De forma paral·lela, Ports de la Generalitat preveu instal·lar equipament tècnic als ports per monitorar les dades climàtiques i marítimes i d’aquesta forma poder recopilar més informació tècnica que permeti una adaptació més eficaç de les instal·lacions al canvi climàtic.
Bici eléctrica port d’Arenys de Mar
Primer Green port de la Generalitat
El port de la Ràpita treballa per ser el primer Green port dels ports de competència de la Generalitat. Un port que ha de desenvolupar la seva activitat, tenint en compte l’àmbit econòmic, el mediambiental i el social, en un marc sostenible i amb el menor impacte al medi. Aquest serà el primer port i després en vindran altres. El projecte no tan sols preveu el monitoratge i el control dels impactes ambientals que pugui generar l’activitat del port sinó també la reducció de la petjada de carboni de la infraestructura, garantint l’autosuficiència energètica i potenciant la mobilitat sostenible.
Plaques solars a la coberta de la llotja de peix al Port de la Ràpita
