EL GOVERN INVERTIRÀ 30 MILIONS D’EUROS EN ELS PORTS CATALANS DURANT ELS PRÒXIMS QUATRE ANYS
La consellera de Territori, Ester Capella i Farré, ha presidit recentment la presentació del Pla d’inversions 2024-2027 de Ports de la Generalitat, que preveu una inversió de 30 milions d’euros durant quatre anys en els ports que són de competència de la Generalitat. Aquests recursos econòmics s’obtenen del mateix sistema portuari, tenen un caràcter finalista i es reinverteixen en el sector portuari per a la seva millora contínua. La presentació del Pla ha anat a càrrec de la directora general de Ports de la Generalitat, Annabel Moreno i Nogué.
El Pla dona prioritat a la inversió en infraestructures per reforçar la protecció i el recer dels ports i per adequar aquestes infraestructures portuàries a l’emergència climàtica, així com a accions per mitigar la petjada ecològica. El segon segment d’inversió ha de potenciar la sinergia port-territori, millorant la connexió i integració entre els ports i les ciutats i creant espais comuns d’ús públic que facilitin l’intercanvi d’activitats i fomentin la dimensió social dels ports sense renunciar a la seva funció de l’ens com a promotor d’activitat als ports.
Altres capítols d’inversió aniran destinats al suport al sector pesquer; la promoció de la nàutica esportiva i d’esbarjo, l’impuls al sector comercial i al transport de viatgers i l’impuls al sector industrial i tècnic de drassanes i varadors.
La consellera Capella ha explicat que “avui reforcem la nostra aposta per la modernització i millora contínua dels ports de la Generalitat”. “El nostre objectiu és incrementar el compromís ambiental dels ports, la promoció de la seva activitat i la seva integració al territori, a les trames urbanes”, ha detallat Capella. Es tracta, ha resumit de “modernitzar els ports, reforçar la seva activitat i ambientalitzar-los”.
Nova Llei i nou Pla de ports
L’aprovació el 2019 de la Llei de ports i de transport en aigües marítimes i continentals i, el 2020, del Pla de ports de Catalunya Horitzó 2030 ha suposat per al Govern la configuració d’un nou sistema de governança. El Departament de Territori s’encarrega de la política portuària i la planificació estratègica i l’empresa pública Ports de la Generalitat, de la gestió i execució des d’una visió global i integradora, abastant els 45 ports que són de titularitat de la Generalitat, des de Portbou fins a les Cases d’Alcanar.
El Pla de ports de Catalunya Horitzó 2030 és l’instrument que determina les grans línies de planificació i ordenació de les infraestructures i els serveis del sistema portuari que és competència de la Generalitat. Aquest Pla suposa una evolució de la concepció del sistema portuari català com a facilitador d’infraestructures cap a un nou model centrat en la prestació de serveis. Les principals línies estratègiques que s’han de desenvolupar amb el Pla als ports són l’adaptació i la mitigació al canvi climàtic; la sostenibilitat ambiental i l’econòmica; l’optimització de les infraestructures; la promoció de les activitats portuàries, i la potenciació de l’efecte sinèrgic amb el territori que els envolta, entre altres.
Inversió per impulsar l’activitat
Les actuacions del Pla d’inversions 2024-2027 van lligades al desplegament del Pla de ports de Catalunya Horitzó 2030, l’objectiu del qual és que el sistema portuari català de titularitat de la Generalitat sigui un motor econòmic i social al servei del territori i fer-lo més proper i accessible als operadors dels ports i a la ciutadania.
El 54% de la inversió va destinat a les infraestructures per protegir i donar recer als ports, així com a l’adaptació d’aquestes infraestructures al canvi climàtic. En un moment de crisi energètica i emergència climàtica i després d’haver patit els danys causats per la borrasca Gloria als ports l’any 2020, el Govern català continua promovent mesures d’adaptació dels dics de recer, els espatllers, els molls i els pantalans al canvi climàtic.
Amb relació a les accions de mitigació del canvi climàtic, l’objectiu és implementar mesures i mecanismes com ara la instal·lació d’unitats fotovoltaiques per produir energia renovable; l’aplicació de sistemes telegestionats per estalviar recursos naturals i promoure l’eficiència energètica; i la instal·lació de punts de recàrrega de vehicles i vaixells elèctrics per impulsar la mobilitat sostenible als ports catalans, així com l’adequació i millora de la xarxa d’aigua i instal·lacions per prevenir fuites i fomentar l’estalvi d’aigua.
Els ports s’han d’impulsar com a centres de desenvolupament per potenciar un efecte sinèrgic amb el territori, connectant millor els ports a les ciutats de manera que facilitin l’intercanvi d’activitats i fomentin la dimensió social dels ports i la seva accessibilitat. Aquest eix estratègic rebrà un 21% de la inversió.
La situació geopolítica europea actual i els impactes econòmics que condicionen l’operativa de les flotes pesqueres a la costa catalana fan cada cop més difícil l’activitat pesquera. La pesca es considera una activitat econòmica de caràcter essencial i des del Govern es dona suport al sector pesquer, que percebrà una inversió de l’11% del Pla per construir noves infraestructures i equipaments a les dàrsenes pesqueres i donar millor servei als pescadors.
El Pla preveu destinar un 4% d’inversió per impulsar el paper d’actiu turístic que té el sector nàutic, vinculant la varietat d’ofertes nàutiques a les destinacions turístiques, promovent plataformes unificades de gestió i economies col·laboradores i incorporant línies estratègiques vinculades al foment de la nàutica de base i de centres d’oci nàutic.
Els ports comercials són porta d’entrada i sortida de mercaderies i de passatgers. Dues activitats que es complementen, generen ocupació i dinamitzen econòmicament el territori mitjançant el teixit empresarial i els viatgers que arriben als ports catalans. Així, l’activitat comercial i de transport per a viatgers rebrà un 3% de la inversió per potenciar els equipaments i la promoció de les dues activitats.
El sector industrial i tècnic dels ports disposa d’espais com les drassanes, on es construeixen vaixells, i varadors on es reparen i es fa el manteniment de les embarcacions. Per impulsar aquest sector es destinarà un 2%.
Inversió per zones portuàries
Els 45 ports de competència de la Generalitat es distribueixen en tres zones portuàries, cadascuna amb la seva inversió prevista: Zona Portuària Nord (11,2 milions d’euros d’inversió), a la Costa Brava; Zona Portuària Centre (8,2 milions d’euros d’inversió), a la costa de Barcelona, i la Zona Portuària Sud (8,6 milions d’euros d’inversió), que comprèn la Costa Daurada i la costa de les Terres de l’Ebre. La resta de la inversió, fins als 30 milions, és per a polítiques transversals sense assignació territorial.
SIMULACRE D’INCENDI EN UNA EMBARCARCIÓ D’ESBARJO AL PORT DE PALAMÓS
Protecció Civil de la Generalitat i el Port de Palamós (Baix Empordà) han organitzat recentment un simulacre d’incendi en una embarcació d’esbarjo amarrada en un dels pantalans del Club Nàutic Costa Brava, on s’hi han produït tres ferits de diversa consideració; un ferit, en l’embarcació incendiada, un més a l’aigua, i un altre ferit de caràcter lleu. L’exercici ha estat organitzat per Protecció Civil de la Generalitat i Ports de la Generalitat, en col·laboració amb el Club Nàutic Costa Brava
Un mariner ha detectat l’incendi en una embarcació i ha alertat al telèfon d’emergències 112 de Catalunya, al guardamolls del port i a la Policia Local. Una vegada confirmada l’emergència, des del port s’han realitzat la resta d’avisos al Centre de Coordinació d’Emergències de Catalunya CECAT de Protecció Civil de la Generalitat, Salvament Marítim i la Guàrdia Civil.
Després de rebre l’avís de l’emergència, el guardamolls ha esperat l’arribada dels mitjans externs d’emergència a l’entrada del port per indicar-los el punt exacte on s’ha produït l’incendi. Mentrestant, el Club Nàutic Costa Brava ha deixat oberts els accessos a les seves instal·lacions.
La marineria del Club Nàutic s’ha constituït com a equip d’intervenció i ha procedit a desallotjar el pantalà afectat per l’incendi i aïllar l’embarcació incendiada. El guardamolls ha facilitat les barreres anticontaminació per confinar un possible vessament del carburant.
L’exercici ha servit per posar a prova el Pla d’autoprotecció (PAU) i el Pla Interior Marítim (PIM) del port de Palamós, així com per comprovar la coordinació entre els diversos mitjans actuants.
Participació dels operatius
Els Bombers de la Generalitat han desplaçat dos camions d’extinció i dos comandaments, amb un total de 8 efectius. Els bombers han procedit a l’extinció de l’embarcació sense que el foc saltés a les altres naus del pantalà, i a l’atenció dels ferits.
El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha estat el responsable de l’assistència sanitària als tres afectats del vessament de gasoil i posterior incendi al Port de Palamós.
Una vegada han arribat les unitats al lloc de l’incident, s’han dirigit al Cap de la Intervenció i prèvia comunicació amb la Central del Coordinació Sanitària CECOS, s’ha creat una Cèl·lula d’Avaluació on s’ha intercanviat informació i decidit l’estratègia d’abordatge als pacients.
El SEM ha esperat a l’extracció dels ferits de les embarcacions afectades en una zona fora de perill i posteriorment ha iniciat l’assistència sanitària per poder traslladar-los a l’hospital de destí idoni on atendre les seves patologies.
En el simulacre hi han intervingut un total de 2 ambulàncies, 1 de Suport Vital Bàsic SVB i 1 de Suport Vital Avançat SVA, això ha mobilitzat un total de 9 professionals del SEM.
Els Mossos d’Esquadra (2 dotacions) han desenvolupat funcions del grup d’ordre i, un cop verificada l’emergència, s’han ocupat del control d’accessos així com d’establir els perímetres de seguretat que s’han considerat necessaris. A més, una unitat Marítima de Mossos d’Esquadra ha realitzat de manera coordinada el control d’accessos a la bocana del port de Palamós i ha impedit l’entrada a la dàrsena del Club Nàutic mentre s’ha desenvolupat l’exercici.
L’embarcació Salvamar Sirius de Salvamento Marítimo, amb base a Palamós, ha participat al simulacre amb un temps de resposta d’uns 15 minuts, i ha quedat a disposició dels diferents cossos d’intervenció per desenvolupar tasques de suport en l’extinció de l’incendi o en la instal·lació de barreres anticontaminació.
SIMULACRE TERRITORI RECONSTRUEIX EL MOLL TRANSVERSAL I MILLORA ELS EQUIPAMENTS A LA ZONA DE PESCA DEL PORT DE VILANOVA I LA GELTRÚ
El Departament de Territori, a través de Ports de la Generalitat, ha finalitzat les obres de reconstrucció del moll de l’espigó transversal a la dàrsena pesquera de Vilanova i la Geltrú per tornar a posar en servei el moll als pescadors d’arts menors després que l’estructura patís un col·lapse parcial el setembre de 2023. Així mateix, s’han instal·lat torretes de serveis d’aigua i llum telegestionades per treure la màxima eficiència dels recursos hídrics i els energètics i nous punts d’amarratge o norais. La consellera de Territori, Ester Capella i Farré, ha visitat avui les obres dutes terme per l’Administració portuària, que han suposat una inversió de 446.000 euros.
Capella ha fet valdre la rellevància del port de Vilanova i la Geltrú, no només per la seva “importantíssima activitat econòmica”, sinó perquè la seva reconstrucció i millora esdevé exemple de l’aposta del Govern per “ports ambientalment responsables i resilients”. La titular de Territori ha traslladat el compromís del Govern amb el Pla d’Inversions 2024-27 de destinar “30 MEUR per uns ports més competitius, innovadors i integrats en el teixit i la trama urbana, amb una mirada estratègica eficient sobre els 45 ports que són titularitat exclusiva de la Generalitat de Catalunya, des de Portbou fins a les Cases d’Alcanar”; i amb especial èmfasi en“l’emergència climàtica, i en minimitzar i evitar la petjada ecològica”. “Malauradament”, ha lamentat la consellera, “no es podran dur a terme aquelles actuacions ja planificades en Ports”, a causa del “bloqueig dels pressupostos de la Generalitat, els quals significaven un increment notable dels recursos econòmics en l’àmbit de Territori”.
Reconstrucció del moll transversal
El projecte d’obra ha suposat reconstruir amb caràcter urgent el moll transversal del sector pesquer de Vilanova, ja que el pas del temps i l’exposició a l’ambient marí havien degradat aquesta infraestructura, fins que un tram del moll va col·lapsar i es va enfonsar, el 25 de setembre de 2023.
L’actuació s’ha dut a terme a tot el moll, atès que en la inspecció i l’informe elaborats, mentre es redactava el projecte constructiu, es va detectar que els elements estructurals amb el pas del temps i l’exposició al medi marí presentaven un estat de deteriorament en tota la longitud de la infraestructura. Així, les obres executades han consistit en la restitució de 175 metres lineals del moll claraboia, a més de la reparació estructural de les 25 piles que sostenen aquesta infraestructura portuària. L’actuació també ha fet necessari restituir els diferents serveis i petits norais per amarrar les embarcacions.
Torretes innovadores
Amb l’objectiu d’optimitzar els recursos hídrics i energètics, també s’han instal·lat innovadores torretes de serveis d’aigua i llum telegestionades, per assegurar que tots els usuaris puguin accedir als serveis de manera còmoda i eficient, cosa que permetrà a la Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú tenir un càlcul individual del consum d’aigua i llum, evitant així consum excessiu i possibles fuites i fomentant la conscienciació ambiental dels usuaris.
Les carcasses d’aquestes torretes intel·ligents s’han construït a partir de xarxes pesqueres en desús del port de Vilanova i la Geltrú i el port d’Arenys de Mar, afavorint l’economia circular i minimitzant la generació de residus.
Al llarg del 2024 es preveuen instal·lar noves torretes telegestionades a les dàrsenes pesqueres de Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i el Masnou, amb una inversió prevista de 180.000 euros.
Segon port de Catalunya en captures de peix
El port de Vilanova i la Geltrú és el segon de Catalunya en volum de captures de peix (1.670.686 kg), per darrere del port de Barcelona. Si ens referim als ports pesquers competència de la Generalitat de Catalunya, el de Vilanova i la Geltrú és el primer volum de captures de peix. Aquest quilos de peix descarregats amb suposar un valor en venda en llotja del peixos capturats de 8,5 milions d’euros. L’activitat pesquera disposa de 59 embarcacions distribuïdes segones la seva tipologia: arts menors (20), arrossegament (20), encerclament (8), palangre (3) i auxiliars (8).
