Ahir 8 de Juny, coincidint amb el dia mundial dels oceans va tenir lloc la presentació del PEREMCAT, Pla estratègic per a la restauració dels ecosistemes marins de Catalunya, a la que va assistir el Clúster Nàutic Català representada per Miquel Guarner, el seu secretari general.
La inauguració institucional va ser a càrrec de Cristina Massot, secretària general del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, qui va assenyalar que Catalunya és un referent Mediterrani en governança marítima i ara en restauració marina i que el nou Govern, és un Govern que “mira al mar”.
A continuació, Itziar Segarra, directora general de Política Marítima i Pesca Sostenible, va destacar que el PEREMCAT ha de ser un important instrument per millorar l’estat dels ecosistemes marins i garantir els serveis dels oceans, mentre que Joan Ylla, subdirector general de Política Marítima va assenyalar la importància del Pacte Europeu dels Oceans i dels ecosistemes marins com a base de l’economia blava
I per cloure l’acte, l’Emma Cebrian, investigadora del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), equip executor del projecte, va enumerar el principals reptes i objectius del projecte.
A continuació trobareu la transcripció de la NdP, emesa per la Generalitat, que també podeu trobar al següent enllaç:
La Generalitat de Catalunya, a través del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, ha posat en marxa el Pla estratègic per a la restauració dels ecosistemes marins de Catalunya (PEREMCAT), una iniciativa estratègica per recuperar i millorar els hàbitats marins del litoral català.
Amb una inversió superior als 3 milions d’euros i un horitzó d’execució fins al 2028, el PEREMCAT esdevé el primer instrument integral de planificació i acció en restauració ecològica marina a Catalunya.
La secretària general del Departament, Cristina Massot, ha presentat avui el Pla en el marc del Dia Mundial dels Oceans davant la comunitat científica implicada en el projecte, representants del sector de l’economia blava i diverses ONG. “Es tracta del primer gran instrument de restauració del fons marí, pioner a Europa”, ha destacat.
Massot ha explicat que, amb aquest Pla, “hem aconseguit que tota la comunitat científica treballi de manera coordinada en aquest full de ruta per a la recuperació dels hàbitats marins, que ens ha d’ajudar a avançar cap a una major sobirania alimentària, basada en el coneixement científic i alineada amb les polítiques europees, alhora que impulsa l’economia blava”.
Una resposta estratègica als reptes ambientals i climàtics
El PEREMCAT s’emmarca en el nou context europeu de restauració de la natura i en el Pacte Europeu pels Oceans, i representa un pas decisiu per millorar la resiliència dels ecosistemes marins davant les pressions humanes i els efectes del canvi climàtic.
El projecte aborda la restauració d’hàbitats marins clau del litoral català —com les praderies de fanerògames marines i els fons de coral·ligen i rodòlits—, essencials tant per a la biodiversitat com per al manteniment de les activitats pesqueres i subaquàtiques. També permetrà identificar les principals pressions i amenaces que condicionen l’estat dels ecosistemes marins i la seva capacitat de recuperació.
En aquest marc, el PEREMCAT contribuirà a:
- millorar el coneixement científic sobre l’estat del medi marí de Catalunya;
- definir actuacions prioritàries de restauració;
- reforçar la resiliència dels ecosistemes davant el canvi climàtic;
- integrar la restauració marina en les polítiques d’economia blava i de gestió sostenible.
El projecte s’alinea amb l’Estratègia Marítima de Catalunya 2030 i amb les principals polítiques europees i estatals en matèria de biodiversitat, restauració ecològica, mitigació i adaptació al canvi climàtic i seguretat alimentària.
Coneixement científic i actuació sobre el territori
El PEREMCAT combina planificació estratègica i actuació directa mitjançant un ampli programa de treball científic i tècnic que inclou:
- l’avaluació de l’estat de conservació dels hàbitats marins;
- la definició d’indicadors i valors de referència;
- l’anàlisi de pressions i impactes;
- la identificació de zones prioritàries i de tècniques de restauració.
En una fase posterior, el projecte preveu impulsar projectes pilot de restauració ecològica en hàbitats marins d’alt valor ecològic, com les fanerògames marines, els fons coral·lígens o els rodòlits.
Aquestes actuacions permetran validar tècniques de restauració i generar coneixement aplicable al conjunt del litoral català.
Participació i transferència de coneixement
El PEREMCAT incorpora també un important component de comunicació, transferència i participació, amb l’elaboració de materials divulgatius, l’organització de jornades tècniques i la implicació dels agents vinculats al mar.
Aquest enfocament afavoreix la transferència de coneixement entre l’àmbit científic, l’administració i els sectors de l’economia blava, i promou la implicació de la ciutadania en la preservació del medi marí.
Cap a una estratègia de restauració marina a Catalunya
El PEREMCAT es configura com un instrument estratègic de política pública que s’anticipa als futurs plans de restauració previstos per la normativa europea i estableix les bases per a una actuació coordinada, ambiciosa i a llarg termini per garantir la salut dels ecosistemes marins i el futur de les activitats que en depenen, com la pesca.
El projecte incorpora també una dimensió clau de governança i regulació, que contribuirà a definir criteris, directrius i mecanismes per a la gestió i restauració dels hàbitats i ecosistemes marins, integrant-los amb les polítiques marítimes i pesqueres.
Amb aquesta iniciativa, la Generalitat de Catalunya reforça el seu compromís amb la protecció i recuperació dels ecosistemes marins, i contribueix a la sostenibilitat ambiental, al desenvolupament de l’economia blava i a la seguretat alimentària.
L’execució i la coordinació científica del projecte PEREMCAT va a càrrec d’unconsorci d’institucions d’excel·lència que són referents a Catalunya en l’estudi i la restauració dels fons marins.
Els equips implicats formen part dels grups de recerca MedRecover i Ecologia Bentònica, distribuïts en quatre institucions: el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEABCSIC), l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat de Girona (UdG).
Per part de la Generalitat de Catalunya el projecte rep l’impuls del Departament d’Agricultura Ramaderia Pesca i Alimentació a través de la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible, la qual actua coordinadament amb totes les unitats competents en la gestió del medi marí de la Generalitat: la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, l’Agència Catalana de l’Aigua i la Direcció General de Polítiques del Litoral.
