NOTÍCIES DE JUNY PORTS DE LA GENERALITAT
A continuació trobareu un resum de les notícies destacades de Ports de la Generalitat del mes.
Paneque: “Els ports innovadors i les platges d’un blau infinit són fruit del coneixement, del treball i de l’esforç de tot un poble”
19 DE JUNY 2026
Acte de lliurament de les Banderes Blaves 2026 als ports i a les platges
- La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha lliurat a Lloret de Mar el distintiu internacional Bandera Blava a 101 platges i 24 ports de Catalunya
- Paneque: “Aquests guardons són un reconeixement a un treball estructural a Catalunya a ports i platges, un premi a l’excel·lència en paisatges de litoral d’alta qualitat, seguretat i sostenibilitat”
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque i Sureda, acompanyada per l’alcalde de Lloret de Mar, Adrià Lamelas, el president de l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor (ADEAC), José Palacios, el director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Josep Lluís Armenter, i el secretari de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal, entre d’altres autoritats, ha lliurat aquest divendres el distintiu de Bandera Blava 2026 a 101 platges i 24 ports catalans. “Els ports i les platges catalanes són espais reconeguts que ens fan sentir orgullosos i tenim constància que els paisatges excel·lents i els ports innovadors i les platges d’un blau infinit són fruit del coneixement, del treball i de l’esforç de tot un poble” ha manifestat Paneque.
Aquest guardons, segons la consellera, “són un reconeixement a un treball estructural a Catalunya a ports i platges, un premi a l’excel·lència en paisatges de litoral d’alta qualitat, seguretat i sostenibilitat”, a més del “resultat del compliment rigorós de criteris internacionals que avaluen la qualitat de l’aigua, la gestió ambiental, la seguretat, els serveis i l’educació ambiental”, ha afegit. La consellera ha emfatitzat que “aquesta feina és possible gràcies a la coordinació amb els ajuntaments, fent possible mantenir el número de platges amb aquest distintiu respecte l’any passat, mentre que els ports sumen una bandera més, situant Catalunya al capdavant de l’Estat en banderes blaves portuàries”.
El distintiu de Bandera Blava, que s’atorga en 47 països dels cinc continents, s’ha lliurat a 101 platges catalanes. D’aquestes, 27 corresponen a l’àmbit territorial de Girona; 24, a Barcelona; 23, al Penedès; 23, a Tarragona; i 8, a les Terres de l’Ebre. En relació amb els ports, n’hi ha 9 de la zona de Girona; 8, a la de Barcelona (un més que l’any passat); i 7 més, a la de Tarragona i Terres de l’Ebre.
Platges guardonades
La qualitat de l’aigua de bany ha d’haver obtingut la classificació d’excel·lent per poder disposar d’aquest distintiu. Aquesta qualitat màxima a les zones de bany de Catalunya és el resultat de les adequades mesures de gestió d’aquestes zones, del bon funcionament dels sistemes de sanejament, quan existeixen nuclis habitats, i de les mesures de control i inspecció del medi.
Paneque ha puntualitzat que “la qualitat excel·lent de les aigües de bany de Catalunya recorda la magnífica feina de l’Agència de l’Aigua de Catalunya i una inversió sostinguda en sanejament que compta amb 576 depuradores”. En el pla de vigilància i control de les zones de bany d’aquest estiu, que s’ha iniciat a principis de juny, el 99,2% de les platges ha obtingut una qualitat excel·lent.
Les platges guardonades han estat:
Ports guardonats
El programa Bandera Blava promou l’ús racional dels recursos en les instal·lacions, activitats nàutiques i consciencia les persones que utilitzen les instal·lacions portuàries de la necessitat de protecció del medi marí i la navegació sostenible. Amb 24 ports guardonats, Catalunya és la primera comunitat de l’Estat amb nombre de Banderes Blaves, gràcies, en paraules de la consellera, “a l’excel·lència del nostre litoral i a la solidesa del model de gestió portuària que tenim a Catalunya”. Aquest reconeixement s’emmarca en el Pla de ports de Catalunya Horitzó 2030, que “fomenta la sostenibilitat, la seguretat i la qualitat dels serveis portuaris i reafirma el compromís del Govern amb la protecció del litoral”, ha dit Paneque. La distribució dels ports catalans amb Bandera Blava 2026 ha estat la següent:
Zona Nord (Girona) (9)
- Port de Llançà. Club Nàutic Llançà
- Port del Port de la Selva. Club Nàutic Port de la Selva
- Port Esportiu de Roses. Port de Roses SA
- Port de l’Escala. Club Nàutic l’Escala
- Port de l’Estartit. Club Nàutic L’Estartit
- Port d’Aiguablava. Club Nàutic Aiguablava (Begur)
- Port Marina Palamós. Marina Palamós, SA
- Port Marina Port d’Aro. Club Nàutic Port d’Aro
- Port de Blanes. Club de Vela Blanes
Zona Centre (Barcelona) (8)
- Port d’Arenys de Mar. Club Nàutic Arenys de Mar
- Port del Balís. Club Nàutic El Balís (Sant Andreu de Llavaneres)
- Port de Mataró. Consorci Port Mataró
- Port del Masnou. Promociones Portuarias, SA
- Port de Badalona. Marina de Badalona, SA
- Port Ginesta (Sitges). Port Ginesta, SA
- Reial Club Marítim de Barcelona al port de Barcelona
- Port d’Aiguadolç (Sitges). Port de Sitges-Aiguadolç, SA
Zona Sud (Tarragona i Terres de l’Ebre) (7)
- Port de Segur de Calafell. Port Segur-Calafell SA
- Port de Salou. Club Nàutic Salou
- Port de Cambrils. Club Nàutic Cambrils
- Port esportiu de l’Hospitalet de l’Infant. Club Nàutic Hospitalet-Vandellòs
- Port de l’Ametlla de Mar. Club Nàutic l’Ametlla de Mar
- Port de l’Ampolla. Club Nàutic l’Ampolla
- Port de la Ràpita. Club Nàutic La Ràpita
Centres Blaus
Enguany, com a prova pilot, s’ha guardonat als centres d’interpretació que promoguin els valors dels ecosistemes naturals i que conscienciïn a la població sobre problemes ambientals. Aquest distintiu, anomenat “Centre Blau”, s’ha atorgat a un total de 15 centres catalans:
Girona (1):
- Casa del Mar (Lloret de Mar)
Barcelona (8):
Escola del Mar (Badalona)
- Escola Natura Angeleta Ferrer (Badalona)
- Centre de la Platja (Barcelona)
- Biblio-platja Natur@ula (Castelldefels)
- Centre Cal Ganxo (Castelldefels)
- Espai Dunar (Castelldefels)
- Centre de Resiliència i Sostenibilitat – Can Pahisa (Vilanova i la Geltrú)
- Centre de Visitants de la Platja Llarga (Vilanova i la Geltrú)
Tarragona (6):
- L’ Hort de la Sínia (Altafulla)
- Centre de Recerca i Educació Ambiental de Calafell (CREAC)
- Centre Blau TABARIS (El Vendrell)
- Centre d’Interpretació de la Pesca -CIP (L’Ametlla de Mar)
- Cal Bofill (Torredembarra)
- Centre Blau (Vandellòs- Hospitalet de l’Infant)
Un distintiu a escala internacional
El Jurat Internacional Bandera Blava de la Foundation for Environmental Education (FEE) és qui atorga anualment el distintiu Bandera Blava, en col·laboració amb l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor (ADEAC), que gestiona la campanya a l’Estat espanyol, i que compta amb la col·laboració de les administracions públiques que gestionen les zones de bany i la qualitat microbiològica de les seves aigües. Cal tenir en compte que són els municipis costaners els que sol·liciten cada any, de forma voluntària, les candidatures de les seves platges.
Des del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica s’ha participat en l’anàlisi i decisió d’atorgament d’aquests guardons, tant a l’hora d’informar sobre les candidatures presentades com en la seva defensa en el Jurat de Bandera Blava, format per 58 persones de diferents àmbits i 34 entitats públiques i privades.
Paneque: “L’obra de la cinglera del turó del Port de Sant Feliu de Guíxols és clau en seguretat i resiliència climàtica”
18 DE JUNY
La cinglera del turó del Port de Sant Feliu de Guíxols
- L’actuació d’emergència s’està realitzant mitjançant un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i Ports de la Generalitat per un import de 967.000 euros
- La mesura protegirà i garantirà la seguretat de les zones d’ús públic com el camí d’accés a Cala Jonca i l’espai que s’usa d’aparcament i per a activitats culturals
- La consellera també ha anunciat que enguany es licitarà la redacció del projecte d’obres per a l’ampliació del dic exempt del port ganxó
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque i Sureda, acompanyada de l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas i López, entre altres autoritats, ha visitat aquest divendres les obres de protecció de la cinglera del turó del Port de Sant Feliu de Guíxols. “Aquestes obres són importants en termes de seguretat per a les persones i per al Port, i també de resiliència climàtica”, ha explicat Paneque. La cinglera ha patit processos d’erosió i despreniments a causa del pas del temps i els temporals, afectant zones d’ús públic com el camí d’accés a Cala Jonca i l’espai que s’usa com a aparcament de vehicles i, temporalment, com a espai per a activitats culturals.
La consellera ha destacat la complexitat d’aquestes labors. “Són uns treballs que impressionen per la seva duresa i per la seva solvència tècnica”, ha dit. A més, ha volgut posar en valor la cooperació institucional per dur-les a terme. “Qui millor coneix les necessitats d’un municipi són els seus ajuntaments, i la nostra voluntat com a Govern és ajudar-los i col·laborar-hi dins de les nostres possibilitats; aquestes obres n’han estat un bon exemple”, ha expressat Paneque.
La cinglera del turó del Port de Sant Feliu de Guíxols està ubicada entre l’àmbit portuari que gestiona l’empresa pública Ports de la Generalitat i l’àmbit municipal de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Aquesta casuística ha comportat la cooperació de les dues administracions mitjançant un conveni de col·laboració per executar i finançar les obres i les actuacions per estabilitzar aquesta cinglera. El conveni especifica que el cost de les obres és de 967.000 euros, dels quals cada administració n’aportarà el 50%.
Obres
El projecte de protecció de la cinglera del Port de Sant Feliu de Guíxols preveu diverses actuacions als talussos de la cinglera que tenen 33 metres d’alçada. Les obres es van iniciar a mitjan d’abril i es preveuen finalitzar a mitjan de setembre de 2026.
Les obres van començar per fer el sanejament i l’esbrossada d’herbes i matolls de la cinglera. També s’han començat a estabilitzar els blocs rocosos mitjançant 112 punts d’ancoratge estructurals. Després, s’ha començat a instal·lar la malla metàl·lica de protecció anticorrosiva que ha de cobrir uns 7.200 metres quadrats de talussos. Un cop estiguin els blocs estabilitzats i la malla col·locada, faltarà la part final que comprèn la reposició de la tanca superior i la millora del camí accés a Cala Jonca.
Antecedents
La cinglera del turó del port ganxó presenta una dinàmica natural de retrocés i processos d’erosió. L’any 2014, es va elaborar un estudi geotècnic per estabilitzar els talussos que limiten amb el Camí de Ronda. Posteriorment, s’han produït diversos episodis de despreniments, arran del temporal Gloria (Gener 2020), episodis registrats el 2025, i recentment, arran del temporal Harry, gener de 2026, que va provocar nous despreniments de consideració que van alterar les condicions d’estabilitat existents, generant un risc imminent de despreniments incontrolats sobre l’espai públic amb potencial afectació a vianants i a vehicles.
Ampliació del dic exempt del port ganxó
La consellera Paneque ha anunciat avui al port de Sant Feliu de Guíxols que aquest any sortirà a licitació la redacció del projecte d’obres per ampliar el dic exterior exempt (que està aïllat i separat del dic d’abric). El dic exempt actual està format per vint calaixos de formigó, situats en línia paral·lela al dic d’abric, per donar major recer i seguretat a les activitats portuàries davant de temporals extrems, adaptant millor el port al canvi climàtic.
Un cop valorades possibles solucions, i veient els resultats positius del dic exempt aquests anys, s’ha decidit ampliar aquesta infraestructura amb més calaixos, que s’ubicaran en el tram que va en direcció a la bocana del port, per evitar que hi hagi ultrapassaments d’onatge i agitació de les aigües interiors, i amb l’objectiu de donar major cobertura a totes les activitats portuàries. El projecte compta amb un pressupost superior als 5 milions d’euros a càrrec de Ports de la Generalitat.
L’any 2005 es va posar en servei el dic exterior exempt del port de Sant Feliu de Guíxols. Un dic format per 20 calaixos de formigó, col·locats en una alineació paral·lela al dic de recer. La separació entre el dic de recer i aquests calaixos és de 35 metres d’amplada, amplada que fa de conc esmorteïdor i redueix fins a un centenar de vegades els volums d’aigua que ultrapassen l’escullera, una solució que ha evitat el deteriorament de l’estructura del dic de recer.
Podeu ampliar informació de totes aquestes notícies a:
