El proper 1 d’octubre de 2026 marcarà una fita històrica en la gestió del litoral peninsular. En aquesta data, el Govern d’Euskadi assumirà formalment la direcció, coordinació i planificació del salvament marítim en les seves aigües. Aquest històric pas es va certificar a la Comisión Mixta de Transferencias i es va oficialitzar mitjançant el Reial Decret 175/2026, de 4 de març. Euskadi agafa el timó de la seguretat a la seva costa, obrint un debat ineludible al Mediterrani: quan farà el HTML mateix Catalunya?
La paradoxa és evident. Mentre que el traspàs basc s’ha signat aquest mateix març de 2026, Catalunya ja disposa del marc legal per fer-ho des de fa dues dècades. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006, en el seu article 162.3, ho deixa ben clar: «Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de salvament marítim…»
Resulta corprenedor comprovar com, al llarg dels últims vint anys, els diferents governs que han passat per la plaça de Sant Jaume —de tots els colors polítics i sensibilitats imaginables— han compartit una entranyable i unànime amnèsia respecte a aquest article. S’ha parlat molt de sobiranisme, d’estructures d’Estat i de desconnexions, però es veu que la competència per salvar vides al mar es va quedar enterrada en algun calaix oficial, potser esperant que les aigües s’aclaressin per si soles. Mentrestant, Catalunya continua operant sota la direcció centralitzada de la societat estatal SASEMAR.
De quines aigües parlem?
Les autonomies no assumeixen el salvament en alta mar, sinó en les aigües interiors (ports, badies) i les aigües territorials (fins a les 12 milles nàutiques). És precisament en aquesta franja on es concentren la immensa majoria d’emergències de la nàutica d’esbarjo, el sector pesquer i les activitats subaquàtiques.
Una flota a mida: eficiència i proximitat davant dels grans pressupostos de l’Estat
Aquest límit geogràfic té una implicació operativa clau: Catalunya no necessitaria grans i costoses embarcacions de gran altura. Per posar un exemple de magnituds, la darrera gran adjudicació de contractes de SASEMAR per a la construcció de noves unitats de la seva flota ha suposat una inversió global que supera els 91 milions d’euros. Unes partides mastodòntiques pensades per a l’alta mar profunda que queden absolutament sobredimensionades si el radi d’acció de la Generalitat és estrictament costaner.
Per contra, si la Generalitat fes una aposta per la immediatesa, la sostenibilitat i el sentit pràctic, la inversió seria una fracció ridícula d’aquesta xifra. La compra de 6 embarcacions semirrígides professionals d’entre 12 i 15 metres d’eslora, totalment equipades amb electrònica de rescat d’última generació i motoritzades amb dos potents fueraborda d’entre 300 i 450 hp cadascun, tindria un cost conjunt d’uns 2 milions d’euros.
Amb aquestes sis llanxes ràpides —capaces de navegar a més de 45 nuds i actuar en condicions extremes a prop de la costa— es cobriria com totals garanties i una ràpida capacitat de resposta tot el nostre litoral, des del Cap de Creus fins a la mateixa desembocadura del riu Sénia.
Aquestes unitats s’haurien d’estar estratègicament situades a les comarques clau del nostre mapa nàutic:
- Alt Empordà i Baix Empordà: Golf de Roses i Cap de Creus.
- Maresme i Barcelonès: alta densitat de flota esportiva central.
- Garraf: punt de suport crític de la costa central-sud.
- Baix Camp i Montsià: protecció del teixit mariner i el Delta de l’Ebre.
La veu del sector
El mirall basc demostra que només falta voluntat política per signar el decret definitiu. Des del sector nàutic català es manté l’esperança que aquesta situació es reverteixi aviat. En paraules de Miquel Guarner, Secretari General del Clúster Nàutic:
«Confiem plenament en la bona voluntat dels nostres governants actuals, que de ben segur sabran corregir els errors passats de planificació. Estem convençuts que es posarà fil a l’agulla per posar remei a aquesta anomalia històrica, assumint d’una vegada les competències per millorar de forma real la seguretat de tots els navegants a les aigües territorials catalanes.»
